FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de proclamar. La proclamació d'un rei. La proclamació de la república. En tècnica electoral, reconeixement per les juntes electorals d'una determinada persona com a candidat, i també el nomenament de representants efectius. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prelat de la cort de Roma encarregat de registrar les actes dels consistoris públics. Oficial de la cancelleria catalanoaragonesa que guardava els segells del rei i dirigia la redacció i l'expedició dels documents oficials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de sobirà. La sobirania del rei. Autoritat sobirana. Exercir la sobirania. Qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania popular. Sobirania nacional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fill primogènit del sobirà. El príncep hereu. A la mort del rei, la princesa esdevingué reina. Membre d'una casa sobirana. El príncep de Mònaco. Marit d'una princesa o sobirana. Príncep consort. Muller d'un príncep. príncep elector Príncep del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un poble, un cos, etc., enviar (algú) amb el mandat de parlar en nom seu, defensar els seus interessos, etc. Tres d'entre els principals ciutadans foren diputats per a anar a parlar amb el rei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent als déus o a Déu. Els oracles divins. La bondat divina. La justícia divina. La divina providència. Ser rei per dret diví. Perfecte en el seu gènere, extraordinàriament bo o bell. Té una veu divina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'estil arquitectònic de decoració bigarrada desenvolupat a Portugal entre la fi del segle xv i el començament del segle xvi que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui menava un palafrè caminant a l'estrep del cavaller. El qui muntava el palafrè. Mosso que tenia cura dels cavalls. palafrener major Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries del rei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temptativa criminal contra algú, acte fet amb la intenció de danyar greument alguna cosa. L'atemptat contra el rei. Un atemptat contra la vida d'algú. Un atemptat contra la república, contra la religió, contra la llei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Empleat subaltern encarregat del servei de sessions d'un tribunal, de certes assemblees, etc. uixer d'armes Funcionari armat que estava encarregat de la custòdia del rei i tenia l'obligació de jeure davant la cambra reial. [...]
